La Champions del 2015
- Oriol Villar Martorell i Arnau Ojeda García
- 11 mar 2024
- 11 min de lectura
Actualizado: 17 may 2024
El duel d'aquest dimarts és de vital importància pel futur immediat del club, ja que una eliminatòria significaria, per una banda, deixar de guanyar 10,6 milions d'euros i, per l'altra banda, tres mesos només disputant una competició (LaLiga) amb quasi nul·les opcions d'aixecar el títol. Per tant, el dimarts el Barça juga més que un partit.
Són molts anys que el Barça ja no parteix com a favorit per aixecar la tan apreciada “orejona”. Des del 2015 que els blaugranes no n'és campió. A continuació, es farà una anàlisi de com va ser aquella última Champions League. Molts la recordaran per ser la cirereta del pastís, quan es va aconseguir el triplet, d'altres pel trident Messi, Suárez i Neymar (MSN) o perquè va ser la Champions perfecta, ja que es va eliminar en cada ronda el campió de lliga de l'any anterior en els seus respectius països.
Fase de grups: De menys a més
El sorteig de la fase de grups va adjudicar els catalans contra l'Apoel, el PSG i l'Ajax, corresponent al grup F. El Barça iniciava el seu camí fins a l'estadi Olímpic de Berlín rebent al Camp Nou a l'Apoel de Nicòsia el disset de setembre de 2014. Els culers van guanyar el primer partit contra els xipriotes per un solitari gol de Piqué al minut 28.
No va ser l'inici més brillant tenint en compte que era el rival més senzill del grup, però els primers tres punts es quedaven a casa. Poc més d'una setmana després, el Barça visitava el Parc dels Prínceps per enfrontar-se al París Saint-Germain a la segona jornada. Els blaugranes perdrien per tres gols a dos en un duel on la defensa va quedar assenyalada. Messi i Neymar marcarien en dues accions de gran qualitat, però els de Luis Enrique patirien molt a pilota aturada i així encaixarien dos dels tres gols.
Amb tres punts de sis possibles, el Barcelona rebia al Camp Nou a l'Ajax, un partit que serviria als catalans per donar un cop a la taula. La victòria per tres a un amb gols de Messi, Neymar i Sandro Ramírez donava certa tranquil·litat a l'afició. A la quarta jornada, era el Barça qui havia de visitar el camp dels neerlandesos. Una visita que es resoldria amb victòria culer gràcies a un doblet de Messi.
El conjunt de Luis Enrique ja tenia encarrilada la classificació i l'objectiu era assolir la primera plaça. Per aconseguir-ho va ser clau arribar a la darrera jornada havent sumat els tres punts contra l'Apoel, on Suárez va marcar el seu primer gol amb la samarreta blaugrana i Messi un hat-trick.
A l'últim partit de la fase de grups, el Futbol Club Barcelona i París Saint-Germain s'enfrontaven al Camp Nou, el guanyador es classificava com a primer de grup. Al quart d'hora de joc, l'exblaugrana Ibrahimović avançava als francesos al marcador, però els locals reaccionarien ràpidament i Messi aprofitava una passada de Suárez per posar l'un a un. Pocs minuts abans de la mitja part, Neymar s'inventava un golàs amb un potent xut des de fora de l'àrea. Finalment, Suárez marcava el tercer i definitiu gol per tancar una nit protagonitzada pel trident atacant culer. El Barça tancava la fase de grups en primera posició sumant quinze punts de divuit possibles, en una primera fase del torneig on l'equip havia anat de menys a més.
Vuitens de final, anada: Manchester, primera parada
Començava la fase d'eliminatòries i el Barça s'enfrontava al Manchester City, campió de lliga de la temporada anterior. Els britànics, segons en la fase grups, rebien els catalans, els quals Luís Enrique ja havia trobat la tecla de l'esquema de joc i, sobretot, la MSN ja començava a mostrar el potencial que tenien entre les seves botes. El vint-i-quatre de febrer de 2015, Manchester va ser l'epicentre del món del futbol. L'Etihad Stadium va ser la primera parada per a un equip que passaria a la història.
El Futbol Club Barcelona, conscients del rival que tenien davant, va sortir amb l'onze de gala format per Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Busquets, Rakitic, Iniesta; Messi, Suárez i Neymar. Sense voler especular, els catalans van sortir molt endollats al partit i Suárez, que tornava a Anglaterra, al quart d'hora de partit va marcar el primer gol, aprofitant un mal rebuig defensiu de Vincent Kompany. Messi i Iniesta estaven destrossant l'aposta que havia plantejat Pellegrini, situant només dos migcampistes. El deu i el vuit del Barça es van fer amos i senyors del partit i a la mitja hora de joc Suárez tornava a marcar, situant el zero a dos al marcador. El conjunt visitant va ser molt superior durant la primera part, però a la segona part, tot i continuar tenint el control del partit, el City, obligat a anar a l'atac, va posar una marxa més. Agüero va aprofitar un rebot a l'àrea per situar el definitiu 1-2. Els barcelonins van gaudir d'altres ocasions per ampliar el marcador, però un tir al pal d'Alves i un penal fallat per Leo Messi a l'últim minut del partit no ho van fer possible. Malgrat això, el Barça encarava la tornada dels vuitens de final al Camp Nou amb un peu a quarts de final, gràcies a la regla del gol doble fora de casa en cas d'empat.
Vuitens de final, tornada: Messi marca el camí
El Camp Nou, ple fins a la bandera, es va convertir amb l'escenari perfecte per a una nova demostració de la grandesa de Leo Messi. L'argentí va controlar d'inici a final el partit amb un repertori de detalls tècnics només aptes per a megacracks mundials. El Barça va tornar a passar per sobre d'un City, que va intentar disputar-li la pilota als blaugranes. Rakitic a la mitja hora de partit i després d'una excel·lent assistència del deu, del de sempre, va firmar el primer i únic gol del partit. El porter visitant, Joe Hart, va evitar que els anglesos tornessin cap a Manchester golejats, convertint-se amb el millor jugador dels citizens. Ter Stegen, per la seva part, també va deixar la seva firma en el partit, ja que va aturar un penal al Kun Agüero.
El Futbol Club Barcelona avançava de ronda havent donat una imatge de superioritat envers el rival i convertint-se amb un seriós aspirant al títol.
Quarts de final, anada: Sempre quedarà París
El sorteig de quarts de final tornaria a creuar els camins de Barça i París Saint-Germain, els quals ja s'havien enfrontat a la fase de grups amb una victòria per a cadascú. A la ronda anterior, els parisencs van eliminar al Chelsea amb un resultat global de 3-3. El valor doble en els gols marcats fora de casa va classificar als francesos.
El tècnic Luis Enrique no va sorprendre amb l'once titular i només va fer un canvi (obligat) respecte a l'anterior eliminatòria. Montoya substituïa a un Dani Alves sancionat al lateral dret. Amb la lliçó apresa de l'última visita al Parc dels Prínceps, els blaugranes no donarien opció al rival i després d'un primer avís de Messi amb una rematada al pal, l'argentí assistia a Neymar per marcar el 0-1.
Després d'una primera meitat dominada pels visitants i sense moltes ocasions, el PSG començaria la segona part buscant l'empat, però Ter Stegen va mostrar-se segur sota pals refusant els xuts de Pastore i Rabiot. Els de Luis Enrique no es deixarien intimidar i tornarien a agafar el control del joc. L'equip dirigit per Laurent Blanc patiria una baixa important amb la lesió de Thiago Silva, el millor defensa de la plantilla. En el seu lloc entraria David Luiz, qui va ser convocat a última hora i no s'esperava que jugués a causa d'una lesió. El central brasiler seria un dels assenyalats aquella nit per dues accions on Luis Suárez marcaria dos gols superant-lo en l'u contra un. El davanter uruguaià tornava a firmar un doblet fora de casa que donava mitja classificació al Barça.
Al tram final de joc, els locals maquillarien el resultat amb un xut de Van der Wiel que després d'un intent de refús de Mathieu acabava dins de la porteria. El Barcelona aconseguia un fantàstic resultat que li permetia afrontar el partit de tornada amb certa tranquil·litat.
Quarts de final, tornada: Sense opcions a reaccionar
El magnífic resultat obtingut en la visita a París, deixava el partit de tornada com un tràmit per als blaugranes abans de les semifinals. Luis Enrique no volia sorpreses i ensurts i l'entrenador asturià situava el seu onze de gala amb el retorn de Dani Alves a l'alineació.
El conjunt local no va especular amb el marcador i ràpidament van augmentar l'avantatja del resultat global. Al quart d'hora de partit, Neymar marcava l'un a zero després d'una gran jugada individual d'Iniesta que va arribar recuperat pel partit de tornada. Encara a la primera part, el dorsal onze del Barça firmava el doblet rematant amb el cap una bona centrada d'Alves.
El marcador no es mouria més per a cap dels dos equips i la comoditat del marcador va fer que Luis Enrique dones entrada a jugadors amb menys protagonisme com Pedro Rodríguez o Sergi Roberto. Així doncs, el Barça superava l'eliminatòria amb contundència, 5-1 en el global i havent eliminat a l'actual campió de la lliga francesa.
Semifinals, anada: Messi i Neymar amarguen el retorn de Guardiola
El 20-03-2015, tres dies després de derrotar el Paris Saint-Germain, es va celebrar el sorteig de semifinals. L'atzar va ser capritxós i va enfrontar el Barça contra el Bayern München de Pep Guardiola, que tornaria al Camp Nou tres anys més tard.
El partit d'anada a Barcelona va tenir un denominador comú com en la resta de partits d'aquella Champions League. Leo Messi va resoldre mitja eliminatòria amb dos gols amb dos minuts i li va donar la raó a Guardiola: "el talent no es pot frenar". A més, també es va encarregar d'habilitar a Neymar per fer el definitiu 3 a 0.
El partit va ser estar a l'altura de les expectatives que s'havien posat en els dies previs al partit. Els dos equips van sortir a tenir el control de la pilota i a pressionar el rival quan es perdia aquesta. Els de Luís Enrique i, en especial, la MSN va ser un mal de cap per la defensa bàvara. A la mitja hora de partit, Suárez va fallar un u contra u amb el porter Neuer, el qual va fer un partit digne del d'aleshores considerat el millor porter del món. Pocs minuts després, Neymar va tenir una altra ocasió per inaugurar el marcador, però Rapinha, sota pals, ho va impedir.
Ja a la segona part, els alemanys van tenir més control que a la primera part, fins i tot amb ocasions per marcar algun gol, però quan perdones, Messi t'ho fa pagar car. El minut 77, el deu del Barça va marcar el primer de la nit des de fora de l'àrea amb un xut ajustat al pal esquerre de Manuel Neuer. Dos minuts després, el mateix Messi, deixava assegut a Boateng i superava Neuer amb una subtil vaselina. Ja en el temps afegit, Messi deixava amb una passada a l'espai a Neymar que marcava el tercer, deixant l'eliminatòria molt a favor dels catalans.
Semifinals, tornada: Quatre finals en deu anys
El Barça visitava el fortí alemany després d'haver-los golejat a Barcelona. Tot i això, l'ambient a l'estadi era vibrant. El Bayern München va tenir les seves opcions per capgirar l'eliminatòria, però els blaugranes van saber patir i utilitzar les seves armes.
Malgrat la derrota per 3-2, el Barcelona va segellar a Múnic el seu pas a la final de la Lliga de Campions del 6 de juny a Berlín gràcies als dos gols de Neymar a l'Allianz Arena. L'equip de Luís Enrique, brillant en el primer temps, letal al contraatac, va treure suc al seu trio de davanters. Es va avançar el Bayern, que va seguir el guió dissenyat pel seu tècnic en els primers minuts del partit: va marcar Benatia, amb un cop de cap, en el minut 7. Però va reaccionar el Barcelona, còmode al contraatac, que va saber trobar el balanç entre la possessió, el control, i la sortida a l'esprint. Així va aconseguir els dos gols. Amb la intervenció de les seves tres estrelles: Messi, Suárez i Neymar. Els alemanys van retallar distàncies al marcador global (5 a 3) amb els gols de Lewandoski i Müller.
El Futbol Club Barcelona es classificava per a la final de Champions quatre anys després. Els catalans arribarien a Berlín havent guanyat a tots els campions de les grans lligues. Només faltava la Juventus, que es classificava per a la final superant al Reial Madrid a les semifinals.
Final: Cinquena Champions i segon triplet
El dia sis de juny de 2015, Futbol Club Barcelona i Juventus de Turín s'enfrontaven en la seixantena edició de la Copa d'Europa. L'estadi Olímpico de Berín acollia un apassionant duel on els catalans buscarien la seva cinquena Champions.
La Juventus va arribar a la final després de superar a Borussia Dortmund, Mònaco i Real Madrid en les eliminatòries. La seva màxima amenaça era Carlos Tevez, qui va marcar set gols en tretze partits. Tot i que el que feia perillós amb aquell equip era la seva solidesa defensiva gràcies a un gran treball de sacrifici i esforç col·lectiu. La final era un duel d'estils totalment diferents, per un costat el joc robust i físic dels blanc-i-negres i per l'altre el domini iverticalitat amb la pilota dels blaugranes.
Luis Enrique no va donar sorpreses en l'alineació i el Barça va sortir amb l'onze de gala compost per Ter Stegen sota pals; Dani Alves, Piqué, Macherano i Jordi Alba a la defensa; Sergio Busquets, Iniesta i Rakitic al mig del camp i el trident Suárez, Neymar i Messi a la davantera. D'altra banda, la Juventus de Massimiliano Allegri sortia amb un onze quasi identic al de les semifinals contra el Madrid. L'únic canvi era el de Chielinni que no va poder disputar la final per una lesió, en el seu lloc va jugar Barzagli. L'alineació la formaven Buffon a la portería; Lichtsteiner, Barzagli, Bonucci i Evra a la defensa; Marchiso, Pirlo, Pogba i Arturo Vidal al mig del camp; i Morata i Tevez en atac.
El partit va començar amb dubtes pel conjunt culer, dues pèrdues de pilota de Macherano causades per la pressió altra del rival van provocar alguna arribada perillosa a la porteria defensada per Ter Stegen. Tot i l'inici descontrolat, el Barça imposaria ràpidament el seu domini i al cap de quatre minuts faria el primer gol. La jugada la iniciava Leo Messi amb un desplaçament precís a la banda esquerra per Jordi Alba que cediria la pilota a Neymar, aquest jugaria ràpidament amb Iniesta i el de Fuentealbilla assitia a Rakitic que amb un xut creuat superava a Buffon.
El duel va entrar en un tram de joc dominat absolutament pel Barça on més gols van poder arribar. Luis Suárez va gaudir de dues ocasions molt clares, una rematada creuada que va marxar rosant el pal i un altre refusat per Buffon. El porter italià també evitaria el gol de Dani Alves fent una gran parada amb un fort xut del lateral brasiler. Amb el 0-1 al marcador i amb una sensació de superioritat, però també de ràbia per no haver marcat més gols es va arribar al descans.
La segona part va començar amb un guió similar al final de la primera. De nou, Suárez gaudiria d'una nova ocasió després d'un ràpid contraatac liderat per Rakitic. Buffon tornaria a impedir el gol del davanter uruguaià. Leo Messi també faria de les seves i culminaria una gran jugada del trident amb un xut que marxaria alt. El Barça no va ser contundent en les seves arribades i amb només un gol d'avantatge la Juventus es tornaria a créixer. Una dolenta sortida de pilota dels blaugranes va ocasionar que els italians trobessin més espais i Marchisio faria una bona passada a Tevez que posava a provar a Ter Stegen. El porter alemany va reaccionar bé refusant la pilota, però un atent Morata va agafar el refús i a portar buida empatava la final.
El conjunt de Luis Enrique va encaixar el gol amb enteresa i van continuar arribant a la porteria rival amb perill. Poc més de deu minuts després de l'empat, Messi iniciava una de les seves imparables conduccions i amb un xut creuat obligava a Buffon a tornar a vestir-se d'heroi. No obstant això, aquesta vegada el refús cauria en les botes de Suárez, qui amb el porter totalment superat marcava l'1-2 al minut 68. Ni cinc minuts més tard d'avançar-se en el marcador, els culers podien haver sentenciat el partit amb un gol de cap de Neymar, però l'àrbitre situat al costat de la porteria va invalidar l'acció perquè després de la rematada la pilota va tocar a la mà de l'extrem brasiler. L'ocasió més clara dels 'bianconeris' la va tenir Marchisio amb una rematada des de fora de l'àrea que Ter Stegen va desviar a córner.
Amb l'entrada de Xavi al camp, el Barcelona va calmar i aturar el joc amb l'objectiu de controlar el tram final de partit. En el temps afegit, amb la Juventus bolcada a l'atac buscant l'empat, un contraatac letal entre Neymar i Pedro acabava amb la final amb el gol del brasiler.
El conjunt dirigit per Luis Enrique es proclamava campió de la Champions quatre anys després i aconseguia el seu segon triplet.
Comentarios