top of page

Entrevista a Albert Rogé

  • Foto del escritor: Oriol Villar Martorell i Arnau Ojeda García
    Oriol Villar Martorell i Arnau Ojeda García
  • 18 abr 2024
  • 7 min de lectura

Actualizado: 21 may 2024

L'Albert Rogé és un periodista esportiu que cobreix l'actualitat del FC Barcelona. Actualment, treballa a Jijantes FC, el mitjà audiovisual referent de l'aficionat blaugrana. A més, Rogé ha treballat a Esports RAC 1, Onze TV3 i el diari Sport.


Com vas veure el partit contra el Paris Saint-Germain?

És cert que el plantejament que va fer Xavi era l'idoni, bastant semblant al de l'anada, amb la circumstància que al minut trena t'expulsen al teu central i et canvia tot. A partir d'allà és normal que el Barça faci un pas enrere, el PSG fa un pas endavant i en una eliminatòria tan igualada amb jugadors de tanta qualitat els petits detalls marquen la diferència. El PSG sense fer un gran partit es fa amb el domini de la pilota i marcant gràcies a la qualitat.


És una eliminació diferent de la dels altres anys?

Sí, amb l'aspecte del condicionant de l'expulsió al minut trenta que tu canvia tot. Quan t'expulsen a Araujo el Barça està bé, fa la sensació que té l'eliminatòria on vol perquè ja havies marcat el teu gol i crec que el Barça era superior. Al PSG amb onze contra onze li costa, al Barça se'l veia còmode, sobretot amb Lamine amb atac.


Hauries canviat a Lamine per Iñigo?

Dir-ho ara és més fàcil. La clau era Lamine o Pedri, un dels dos. Perquè Raphinha podia fer la funció de Pedri partint des de dins. Entenc que Xavi va intentar tenir la pilota amb Pedri, però perdre a Lamine era perdre a un jugador que cada cop que rep provoca perill. Entenc que el canviï a ell i no a Raphinha perquè a part del seu estat de forma en aquesta eliminatòria, també et dona molt treball defensiu.


Què t'ha semblat l'eliminatòria de Mbappé?

Molt fluixa la veritat. És cert que marca dos gols que acaben sentenciant l'eliminatòria, però crec que tots esperàvem més protagonisme i per mi Dembélé l'ha superat. La llastima és aquesta, que sense tenir al millor Mbappé t'han acabat eliminant.


I la de Dembélé?

És un jugador capaç de fe res durant tota la temporada i en el partit decisiu que el necessites doncs t'aparegui. De la mateixa manera que a Mbappé se'l va veure poc, a Dembélé se'l va veure. Després li pot sortir bé, pot relliscar, se'l i en pot anar la pilota per línia de fons, però el veies. Al partit veies que li era igual la reacció de la graderia que ell feia el seu partit i ha classificat al PSG a semifinals.


La vermella a Araujo i el possible penal a Gündoğan

L'acció d'Araujo és vermella "tonta" però ho és. Barcola ho fa molt bé perquè li guanya la posició i busca el contacte just per poder llançar-se. La de Gündoğan en directe no m'ho va semblar, però veient les repeticions crec que és penal.



El PSG s'ha classificat justament a les semifinals?

En eliminatòries de Champions hi ha molts mini partits, a l'anada aquests els va guanyar el Barça encara que pateixes a l'inici de la segona part. A la tornada al PSG se li posa de cara i ho aprofita, no és que ho resolguin al darrer minut.


El futur de Xavi



Possibles substituts de Xavi?

A mi Márquez em costa molt perquè al Barça no només has de ser bon entrenador, sinó un bon gestor de l'entorn, tenir un punt de carisma i un escut protector. El veig fluix en aquest aspecte i A la mínima se li llançaria tothom. A mi un dels entrenadors que em convenç més és Arteta, és un entrenador amb caràcter que ha estat a prop de Guardiola amb una metodologia que agrada aquí, li pot donar oportunitats als del planter. I l'altre nom és Luis Enrique, si pogués venir, jo li obriria la porta de par en par.


Quina és la posició a reforçar al mercat d'estiu

El pivot defensiu. Et condiciona tot no tenir algú fix allà, la inversió ha d'anar per aquella posició. De La Masia crec que a Casadó no se l'acaben de creure de pivot i no tens aquest perfil com si tens el de central, extrem o lateral. En aquesta posició s'hauria d'incorporar un jugador contrastat com Zubimendi o Kimich. Les condicions econòmiques són les que són i sembla irreal pensar en aquests noms, però si se't posen a tir o vens a algun jugador ho hauries d'invertit en aquesta posició.


I Bernardo Silva?

És una opció que atrau més per il·lusió que per necessitat. Aquest perfil al Barça el pot trobar més fàcil a casa que el de pivot. Evidentment, si es posa bé, benvingut, però crec que no es prioritat.


Seguint a Pau Cubarsí des de petit

Per mi el millor jugador de la temporada és Pau Cubarsí, tinc la sort de seguir-lo des que va arribar al Barça a Aleví. He gaudit del seu camí i fa molta il·lusió veure'l evolucionar. Juga en una posició molt complicada i ha fet un pas endavant. És d'aquests jugadors que són madurs des de petits. És dels pocs jugadors que sempre ha gaudit defensant, en això coincidim tots els que l'hem vist des de petit.


Jugador decepció de la temporada.

No sé si es mereix ser el jugador decepció perquè Frenkie podríem dir que és una decepció crònica perquè no ha demostrat més del que ja ha fet. Et diria que la decepció és Oriol Romeu. A l'estiu ens vam poder il·lusionar amb ell i no ha complert les expectatives. No crec que sigui la seva culpa. El context del Girona és molt diferent del context del Barça. Míchel va influir molt a trobar les eines perquè ell estigués més còmode dins del camp.


Atents a aquests noms: Marc Bernal i Guille Fernández

Dins del club Marc Bernal és un jugador que agrada molt. Té unes condicions físiques espectaculars i és de la mateixa generació que el Lamine i el Pau. És un jugadoràs, pot jugar de mig centre i d'interior i té molt bon xut. Ha jugat moltes vegades amb el filial. És un jugador tapat i no se'n parla gaire.També hi ha el cas de Guille Fernández, també és interior i ja ha debutat amb el filial. No és l'habitual interior que es pot imaginar l'aficionat culer com l'Aleix Garrido o el Pedri que són més virtuosos. És més semblant a un perfil Gavi, més box-to-box. És un jugador que quan se li doni l'oportunitat a primera divisió es quedarà.


L'absència de Gavi ha sigut crucial.

Se l'ha trobat molt a faltar a Gavi. Quan es va lesionar era el millor jugador del Barça, per la seva entrega i caràcter. En el partit contra el PSG hauria sigut crucial. A la plantilla no hi ha un Gavi 2.0.



L'entorn del Barça i la seva influència

És un entorn que s'ha de saber portar, tant per bo com per dolent. Quan ho fas bé et posa a dalt de tot i et fan creure que ets el millor i quan ho fas malament et poden enfonsar. Les xarxes socials són molt tòxiques, l'afició del Barça n'és bastant activa i això provoca que els jugadors o Xavi que estiguin pendents pugui perjudicar. Si no estàs al cas ni dels diaris xarxes socials... és més fàcil que no t'afecti. Això fora del Barça no passa i el que venen de fora i que no estan acostumats es nota molt. A Rapinha i a Ferran se'ls ha atacat per tot arreu.


“Xavi no marxa per l'entorn”

Xavi acabarà marxant perquè ell es veia que el podien fer fora. No marxa per l'entorn perquè a Xavi l'entorn l'ha tractat bastant bé pel crèdit que tenia com a jugador. És qui més coneix l'entorn del Barça i el domina. Marxa per aspectes de joc, de directiva i per feelings amb persones de dins del club. Xavi i les rodes de premsa Xavi ho viu molt de manera passional. Quan surt a les rodes de premsa, jo crec que li diuen que no passi d'aquesta línia, però quan alguna pregunta que no li agrada o si veu l'oportunitat de tirar-li una "pullita" a algú doncs ho fa, perquè així ho viu. Crec que encara s'ha de professionalitzar molt més en aquest aspecte. Són les seves primeres rodes de premsa com a entrenador en un gran equip i no són igual que les rodes de premsa que fan els jugadors. Ell sempre cau a la trampa.


El mandat de Laporta

Per mi la definició del mandat de Joan Laporta és Joan Laporta. Crec que a ningú ens ha sorprès algunes de les decisions que s'han pres i que durant aquest temps hi hagi gent que hagi baixat del "barco". És el president més presidencialista que hi ha, no vol delegar i vol estar a tot arreu. Veurem si pot estar-hi perquè ha marxat molta gent important i ara a l'abril té molts punts per controlar: samarreta, estadi en obres, el Barça one... La seva gran bassa és la decisió de l'entrenador que per l'any que ve.En l'àmbit personal jo crec que és el millor president que pot estar al Barça ara mateix. Representa molt bé a l'aficionat blaugrana.


La nota final de la temporada

És una temporada de transició pel projecte que estàs intentant crear perquè en el futur poder guanyar la Champions. Aquest any les circumstàncies t'han portat als quarts de final i quasi a les semifinals. Crec que el projecte que s'està creant de jugadors és bo, aquest any apareix Pau Cubarsí i Lamine Yamal que són dos jugadors que tots tenim en l'onze del Barça dels pròxims cinc, sis i set anys i això és una gran notícia. També Héctor Fort i Casadó. En definitiva, és una temporada d'alts i baixos. L'equip no ha sabut trobar la regularitat necessària per arribar bé al tram final de temporada. Si haguéssim passat a semifinals el discurs seria diferent perquè encara no hauria acabat la temporada. Però estem a l'abril i les opcions a títol quasi no existeixen, per tant, no es pot donar una bona nota.

Entradas relacionadas

Ver todo

Comentarios


Cada setmana nou contingut

bottom of page