Entrevista a Albert Blaya
- Oriol Villar Martorell i Arnau Ojeda García
- 2 may 2024
- 7 min de lectura
Actualizado: 21 may 2024
L'Albert Blaya és un periodista i analista de futbol que va començar a destacar per crear fils a X (abans Twiiter) anomenats LaLupa, on analitza partits del Barça amb molt detall. Amb el temps ha inclòs a més equips. Actualment, treballa a Relevo com a redactor i de comentarista a RAC 1.
La temporada és decebedora
La temporada en general és decebedora perquè es venia de guanyar dos títols i aquest any no se n'ha guanyat cap. Les expectatives eren fer un pas endavant amb el joc i tampoc s'ha complert. A més, hi ha hagut lesions importants com la de Gavi i la de Balde que han tallat la seva progressió. No hem acabat de veure la millor versió del Barça o la que ens podíem imaginar. En definitiva, és una temporada que em genera bastants dubtes, més enllà de les bones notícies de Lamine Yamal i Pau Cubarsí.
El pas enredera envers l'any passat
Els millors jugadors de la temporada
Per mi el millor jugador de la temporada ha sigut Gündogan. Amb el context que s'ha trobat i sent un jugador veterà, sempre ha estat disponible i crec que a nivell de joc ha sigut el migcampista més important perquè ha tingut diferents rols. També Rapinha ha fet un pas endavant important. Tenint en compte que va començar la temporada expulsat contra el Getafe i que semblava que havia perdut la titularitat amb la irrupció de Lamine, Xavi ha trobat la fórmula de posar-los els dos junts i crec el seu últim mes i mig és molt positiu pel que fa a xifres i a joc col·lectiu. Finalment, tot i les crítiques, la temporada de Koundé és molt bona. El seu inici fins a la lesió, per mi, era el millor defensa de l'equip. Després de la lesió va tenir uns mesos fluixos igual que tot el Barça, però aquest tram final de la temporada ha sigut una de les claus de la millora de l'equip. Em sembla un jugador importantíssim perquè pot jugar en diferents posicions i complir diferents rols. Per descomptat també estan Lamine i Cubarsí, però aquests estan a una taula a part.
Rapinha i les crítiques
El jugador no té les culpes de no ser el que l'aficionat espera. Amb la Rapinha a vegades ha confluït que quan ha de ser la primera espasa de l'atac té les seves limitacions. No pot ser aquell jugador que sempre el busquin en atac. Això és un problema de rol. La davantera del Barça no hi ha jugadors capaços de generar coses per ells mateixos, més enllà de Lamine, però és molt jove. Tot això, fa que Rapinha hagi de tenir més responsabilitat de la que li tocaria i, per tant, s'ha vist una versió descafeïnada. Quan ha tingut un rol més secundari, d'atacar la profunditat. és un jugador molt útil. No ha sigut una temporada fàcil per ell. Tant per la lesió com perquè amb la marxa de Dembélé es veu titular i l'explosió de Lamine segur que el deu haver afectat.
Cubarsí i Lamine
Els suspensos de la temporada
Esperava un pas endevant De Jong amb la marxa de Busquets, més enllà de les lesions que li han tallat la progressió, no hem vist un De Jong dominant. Va començar molt bé la temporada, però després es va anar apagant. Les baixes al mig del camp crec que tampoc l'han ajudat, però és jugador que per edat, nivell, sou... crec que hauria de ser més determinant i no ha estat. Tornem a estar amb els rumors de vendre'l. Araujo també ha sigut un jugador que ha estat per sota del rendiment que va oferir la temporada passada. No ha sigut decebedor, però no ha estat una temporada a l'alçada. Durant mesos no ha sigut determinant. Ferran és un altre jugador que ha marcat gols, però les lesions han impedit que fes un pas endavant i, evidentment, Pedri. No per joc perquè quan ha estat s'ha notat, però és frustrant veure com un futbolista no pot tenir continuïtat. Tots esperem que la pròxima temporada pugui començar a bon nivell i que sigui capaç d'allunyar-se de les lesions.
Xavi i la seva continuïtat
No m'ho esperava. Tot estava encaminat cap a una ruptura, tal com havia dit ell i, sobretot, com ho havia venut. Em va sorprendre la roda de premsa. Crec que són missatges contradictoris els que s'han anat dient, perquè entenc que quan Xavi diu que marxa ho fa perquè s'ha buidat, perquè veu que el càrrec l'està superant i la situació a l'equip no és bona. El Barça ha tingut molts problemes estructurals, de joc... Jo crec que Xavi és un bon entrenador per aquesta època de dificultat del Barça. És una persona que coneix molt bé el cub, l'entorn... però si el club vol fer un pas més, necessita un altre perfil. El 2025 queden lliures entrenadors importants i veurem què passa. Jo comptava que Xavi seguiria un any, però abans de dir que marxava. He vist una millora en la solidesa defensiva, però no amb el joc. L'equip no ha competit, tenint en compte les cartes que tenia.
La importància de l'staff
Un entrenador ha d'estar rodejat de gent amb qui tingui confiança. Tot i això, hi ha una figura que és molt important i és la de l'assistent. Aquest ha de tenir una mirada més profunda, més allunyada de tu, que et pugui contradir i fer-te veure coses que no estan funcionant. Crec que una figura de més experiència hagués anat bé en certs moments i més veient que Xavi és una persona molt irascible. Crec que aquesta figura falta a l'staff.
Per què es trenca l'equip?
Crec que és per la mirada futbolística de Xavi i com entèn ell el joc. El Barça és un equip molt vertical. No és un equip que busqui moltes passades per ajuntar-se ni per repetir progressions, sinó que busca joc directament el punta per descarregar i posar de cara els interiors i atacar, sobrecarregar molt l'última línia d'atac, jugar ràpid amb els extrems i buscar l'1vs1. Tot aquest estil de joc, sumant-li la manca d'un migcentre defensiu, doncs és un equip que ha tingut problemes en la pèrdua perquè hi hagut moltes distàncies entre línies i quan perds la pilota l'esforç és doble. A més, és un mig del camp que amb la baixa de Gavi jugues amb jugadors com Gündogan i com Pedri que no són futbolistes per fer esforços constants d'anada i tornada. Els centrals com ara Araujo, no tenen interioritzat seguir la marca fins a X metres, sinó que prefereixen defensar la profunditat
L'evolució del joc de l'equip des de la primera temporada de Xavi fins aquesta
Xavi s'ha adonat que no té extrems tops per ser resolutius i apostar-ho tot a ells. Tampoc tens jugadors que et marquin molt les diferències, per tant, ha hagut de pensar altres idees perquè veia que l'equip es trencava molt i involucrar aquest quart migcampista que és on tens jugadors amb més qualitat, va ser un encert. En aquest esquema, necessites dos davanters que siguin molt resolutius i que en espais reduïts siguin eficaços i, això, al Barça li ha faltat. Xavi ha sabut adaptar-se a l'estil de jugadors que tenia.
Què li ha passat a la defensa?
La figura de Pau Cubarsí i la seva aportació a l'equip
És molt sorprenent. Al final el Pau Cubarsí és un jugador que al futbol base destacava moltíssim i que sempre ha anat millorant cada any. Al filial tothom parlava de Faye per la seva espectacularitat en accions defensives, però parlant amb entrenadors i formadors de la masia, t'adonaves que el Pau és una esponja i que té el desig per continuar aprenent i millorant. Aquesta és una de les claus per les quals el rendiment que ha tingut amb el Barça des del minut zero, quan va debutar al camp del Betis en un partit molt exigent per l'escenari i el moment de l'equip, hagi sigut molt bo. A més, la seva personalitat amb la pilota, ha fet que el Barça tingui una sortida de pilota molt més fluida i amb més opcions de connectar amb els interiors, de tercer home... Tinc ganes de la temporada que ve a veure com el Barça millorar perquè el Pau és un jugador molt jove i haurà d'equivocar-se molt per arribar a un gran nivell.
On ha de jugar Gündogan
Per mi la millor posició és a tres quarts de camp perquè és un jugador que té molt gol i té l'última passada i el Barça no va sobrat de cap de les dues coses. A més, és un jugador que pateix molt en l'àmbit defensiu si està de mig centre. El millor Barça passa perquè Gündogan no tingui molts esforços defensius.
El futur de Joao Félix i Joao Cancelo
Jo a Joao Félix no me'l quedava. Ha tingut xifres correctes, però és un jugador que veus les seves limitacions. Té molt marge de millora, però no et millora el que hi ha. Ha funcionat més com a recurs i no pas com a titular. A Cancelo no se li ha tret el suc que es podria. A principis de temporada jugant per dins va ser dels millors. Després l'equip es va trencar i Xavi no ha estat al nivell perquè sigui diferencial. Hem vist un Cancelo més deseperat aquest final de temporada. Tot i així, jo me'l quedaria i buscaria la fórmula perquè torni a ser diferencial com a l'inici.
Incorporacions per la següent temporada
El mig centre és primordial, ja que Oriol Romeu no ha sortit bé. No pots continuar jugant amb Christensen, que és un bon recurs, però no ha de ser la peça titular. Tot passa per un possible venda de De Jong i fitxar un bon mig centre. A mi m'agrada Zubimendi perquè porta molts anys en un equip molt competitiu i exigent. Crec que està per fer el següent pas. És un jugador tàcticament molt intel·ligent, amb pilota és molt segur i defensivament és l'àncora d'uns dels equips que defensa millor a la lliga i a Europa. També es parla de Kimmich, el qual no el veig com un mig centre únic, sinó acompanyant a un altre jugador. A l'atac també faria una incorporació a l'extrem per pujar el nivell de l'equip. El jugador que m'agrada és Nico Williams.
Les generacions que pujen de la Masia
La generació del 2007 ja l'estem veient amb els noms de Cubarsí i Lamine i la generació del 2008, per mi, és la més bona que hi ha ara mateix al club. Jugadors com Guille Fernández que ja està amb dinàmica del filial i el seu cosí, Toni Fernández, és un esquerra molt tècnic que pot jugar de fals com d'interior. És un jugador que recorda a Griezmann en moltes coses. També hi ha Baba Kourouma, el germà d'Ilaix. És un central que pot jugar d'interior i de mig centre amb un nivell tècnic impressionant, sent del 2009 i jugant amb el cadet de segon any i, fins i tot, amb el juvenil. Altres noms al mig del camp són Pedro Fernández, interior. És un noi molt tímid, però que apunta maneres per a ser important i Pedro González, que és un projecte de futur important. Per última, Ebrima Tunkara, jugador del 2010 amb un físic molt dominant i tècnicament molt bo. És el gran projecte de la Masia.
Comentarios